La nena de nou anys i de procedència marroquina, Shaima, ha tornat aquest matí a l'escola Annexa-Joan Puigbert de Girona, lluint un mocador blanc que li tapa el cabell i li cau fins al pit, després de tres setmanes de no anar-hi perquè el centre no la hi deixava assistir si duia el vel islàmic. El passat dilluns, el Departament d'Educació va enviar una resolució a l'escola obligant-los a admetre la nena, que encara no ha cursat cap dia de classe. La mare de la Shaima, Noama, que també duia vel, l'ha portada a l'escola tres quarts d'hora més tard que la resta de nens i el director del centre, Llorens Carreras, –que no ha volgut fer declaracions– ha rebut la mare al seu despatx. La nena ha explicat que és ella qui vol dur el mocador i la seva mare ha dit estar "molt contenta", ja que el pare de la Shaima havia valorat la possibilitat de fer tornar la nena al Marroc si no la deixaven anar a classe amb el vel.eldebat.cat Diari Digital de Catalunya 02/10/2007

Aquests últims dies ha estat notícia el conflicte amb l’escola d’una família de religió musulmana que es negà que la seva filla de nou anys anés a escola sense el vel . El centre no la hi deixava assistir si duia el vel islàmic i argumentava que el reglament de règim intern prohibeix que les nenes portin un mocador al cap.

En un principi, el que hem de posar com a prioritat és l’escolarització de l'alumna. L’escola és el lloc on es durà a terme la seva socialització i tindrà accés  a diverses formes de coneixement i pensament. Enmig de tot aquest enrenou la màxima perjudicada és la nena que no pot anar a l’escola.

Però, per l’altra banda, hem de pensar què estem discutint. És molt interessant el comunicat de premsa (4 d’octubre de 2007) que ha publicat la UNESCO  a Catalunya en aquest sentit, ja que posa el debat en el model de laïcitat que volem. En reprodueixo un fragment:

El debat no és entre “vel sí o vel no”, sinó que hauria de ser, si és que es vol avançar de veritat, sobre el model de laïcitat. De models de laïcitat n’hi ha molts, però per simplificar els podem reduir a dos: el francès i l’anglosaxó. El primer - que darrerament ha estat corregit pel mateix Estat francès -, és fruit d’una llei de 1905 que responia a la voluntat de reforçar la identitat nacional francesa per damunt de les diferències regionals o religioses i, per tant, que limitava la llibertat religiosa a l’àmbit privat, de la mateixa manera que es feia amb les llengües dites regionals. El model anglosaxó, en canvi, es basa en el reconeixement del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit públic i en la possibilitat de sumar identitats i en la inclusió de la diversitat com un valor per promoure el diàleg intercultural i interreligiós i la gestió pública de la diversitat religiosa. La majoria dels organismes internacionals, i concretament la UNESCO, ha anat assumint que aquest model era molt més adeqüat per a la convivència democràtica

La meva opinió és que ha de prevaldre el respecte a la diversitat i llibertat religiosa, també a l’espai públic. Personalment estic a favor d'autoritzar el vel. És a l'escola pública l'única on no es poden prohibir, perquè com que és  estatal i, per tant pagada per tots, no pot discriminar ningú per motiu de sexe, religió, etc. Crec que l'Estat ha de ser laic, però sense arribar a un nivell d'intervencionisme tal com per prohibir a un individu l'expressió del seu sentiment religiós. És a dir, estic en contra que una professora de l'escola pública vagi pregonant la seva religió, però em sembla bé que els alumnes vagin com vulguin, dins de les normes elementals de respecte.

Nomès els usuaris registrats poden afegir comentaris.
Si us plau, entra com a usuari o registrat.