Problemes mediambientals actuals com l’efecte hivernacle o l’escalfament global estan fent que es comenci a crear amb força una nova consciència de caire ecologista. Podem dir que aquest grup d’idees pertany al moviment ecologista i s’ha anat fiançant com una nova ideologia. Darrerament ha anat adquirint importància com a moviment social, polític i global.  

L’ecologia va aparèixer com una branca de la biologia. Estudia els éssers vius (la seva distribució i la seva abundància), el seu medi i les relacions que s’estableixen entre aquests.

D’altra banda, si agafem un manual d’economia, veurem que una de les moltes definicions que hi ha ens diu que és "una  ciència empírica i social que mitjançant l’aplicació d’uns mitjans escassos busca satisfer les necessitats humanes, de manera que s’optimitzi el resultat”.

Moltes vegades entren en confrontació aquestes dues realitats. Podem preguntar-nos fins a quin punt l’ecologia i una societat capitalista poden coexistir sense cap tipus de disputa. Sovint, la producció d’un bé de consum mitjançant unes matèries primeres escasses, que poden ser de tipus animal, vegetal o mineral, poden provocar la desforestació d’un bosc, l’extinció d’una espècie o l’esgotament d’un mineral en una zona concreta. Preval l’interès privat sobre el de la societat.

S’han creat societats pilot ecologistes basades en la permacultura. Va ser desenvolupada en la dècada dels setanta pels ecologistes Bill Mollison i David Holmgren. Aquesta ideologia es basa en una ètica, La cura del planeta, i en la creació d’una societat humana sostenible. Els seus principis estan basats en els patrons de la natura.

La permacultura està present a més de 100 països del món i és un exemple d’ecologisme i sostenibilitat. Ells mateixos produeixen l’energia i els aliments que consumeixen.

Podem pensar només per un moment que aquestes idees poden ajudar a reduir les desigualtats que es presenten en el món actual. Alguns dels problemes que representen –pobresa, fam, migracions, fins i tot guerres– i que estan relacionats amb recursos com l’aigua, el sòl, o el treball es podrien solucionar.

Hem de preguntar-nos fins a quin punt ens interessa viure en un món on predomina el consumisme sense frens, afavorit per un liberalisme salvatge. Ens diuen que la globalització representa un benefici per al planeta, però en realitat només serveix per nodrir de beneficis les grans multinacionals.

Fins a quin punt són positives les polítiques ambientals actuals? Com deia ja fa uns anys el capità enciam: “els petits canvis son poderosos”. Ara només ens falta valorar si necessitem petits canvis o un canvi de d’estructura a la societat.

Mentre els combustibles fòssils s’acaben i sorgeixen problemes com l’efecte hivernacle i l’escalfament global, els grans experts mundials busquen noves solucions davant del problema del rendiment de les energies renovables.

A països com Cuba ens porten anys d’avantatge en temes ambientals i d’agricultura sostenible. A les zones urbanes de Cuba es produeix el 50% dels aliments que es consumeixen. La falta de combustible i d’energia, acompanyada del descens del comerç a l’illa, va portar-hi el descens de les importacions d’aliments. El consum de calories diàries va descendir de 2.908 el 1989 a 1.863 el 1995. Tot això ha fet necessària una nova revolució agrícola a l’illa. Mentre a altres països es fomenta la creació de grans plantacions agrícoles, a Cuba s’ha passat progressivament de les grans granges estatals de fa uns anys a una agricultura sostenible basada en la permacultura.

A mesura que creix la por per l’escalfament global i l’efecte hivernacle, es creen solucions i alternatives a la forma de vida actual. Un món millor encara és possible.