Xavi Baro és el mànager del grup Arangu, un grup que fa poc que ha entrat en el panorama musical, però que en poc temps ha tingut ja una intensa trajectòria.

Qui forma Arangu?

Som 9 persones: 3 cantants, la Mireia, en Joan i el Mc. Karim; després hi ha el Francesc  al saxo; el Marçal, a la trompeta, en Roc,  al teclat, l’Iñaqui al baix i en Pau a la bateria; i, per últim, jo que sóc una mica mànager, "apagafuegos", amic, etc.

Però Arangu som molts més: la discogràfica k indústria; la promotora Tercera Via; els tècnics de so; músics que amplien la banda en algun concert; en Dani i el Carlos, els companys que ens porten amb la furgo; en Marc Sampera; en Marc Capel; la companya de  Merchandaising;  l’Onada, la que fa els enviaments;  l’Eli, el disseny; el Marc Allambruch; etc... És una àmplia família. I per descomptat el públic.

D'on sou? I com vau acabar junts?

Doncs, un és de València, un altre de França, després també n’hi ha un del Delta de l’Ebre, alguns del Vallès… El punt de trobada va ser l’ESMUC, una escola de música de Barcelona. Tots participàvem en altres projectes, orquestres, grups, etc. però vam decidir ajuntar-nos per crear un projecte propi i personal.

Quin tipus de música feu?

En principi ens definim com a “Tropic Funk”. Una mica de funky, de música negra, llatina, mestissatge,  no fem rumba. Estem més a prop del funk negre que de la rumba de Barcelona.

Quines influències teniu?

Doncs, tenim una mica de tot: soul i funky de grups com Incógnito, Maceo Parker, músiques d'arrels llatines, como el son, la cúmbia, l’Ireke o fins i tot Juan Luis Guerra, el  reggae més root, de Bob Marley per exemple, entre molts d’altres…

Està tenint bona acollida Arangu entre el públic?

Bé, Arangu té un any i mig de vida i hem tingut la sort i el treball de treure el primer disc, del qual s’han venut més de 1.500 còpies els dos primers mesos, vàrem fer més de  80 concerts l'any passat per tot Catalunya i tenim la sort de compartir cartell amb grups com Maceo Parker, Muchachito Bombo Infierno o la Troba Kung-fu i tenim bones sensacions en cada un d'aquests concerts. Hem rebut més  de 100.000 visites al nostre espai web (www.myspace.com/arangu).

 Ara estem fent la gira de presentació del disc i estem anant a molts mitjans de comunicació que ens han obert les portes i ens han brindat l'oportunitat de fer conèixer el nostre projecte.

És una acollida curiosa, perquè tant hem tocat a festivals de funk-jazz com al Black Music Festival,  fins i tot hem entrat també a Radio Fórmula, una ràdio de més àmbit popular com Cadena Dial.

Què ha donat nom a l’últim disc “1.0”?

Representa un punt de partida, una carta de presentació, un primer concepte que pretén fer-se a si mateix amb el temps i amb l'experimentació dels mateixos músics que el defensen.

Explica’m alguna cosa d’aquest disc

El disc té tretze cançons.  La creació del disc va ser molt intensa, ja que es va gravar durant els mesos d'estiu, entre els concerts de Festa Major de tot el país, llavors era anar compaginant les dues tasques a la vegada. Vam gravar entre 3 estudis,  a Barcelona, Parets i Granollers. Les mescles es van fer a Musiclan, un dels millors estudis del país, on vam poder gaudir molt de la feina  i treure un so més de banda. La masterització es va fer a Berlin, a All master, on han acabat de donar-li aquell puntet al disc .

És clar que queda molt per fer i això no ho pots aconseguir amb un primer disc.

Com us va la gira?

És una primera gira que va acompanyada de la promo al mateix temps. Vam començar el 8 d'octubre a la sala Apolo amb un concert que es podia veure en directe des d’Internet, va ser fantàstic. A partir d'aquí, hem fet més de 20 concerts per tot el país: Andorra, Girona, Tarragona, Vallès, Lleida. Aprofitem per anar als mitjans de comunicació de la zona i anar “picant pedra”, defensant el projecte amb moltes ganes. La gira va bé, perquè és el que ens agrada, tocar i fer quilòmetres amb la banda. És clar que hi ha llocs on et coneixen més i d'altres menys...poc a poc..

Espereu tocar a Parets aviat?

A Parets ens sentim molt a gust. Vam tocar-hi un any a la Festa Major d'hivern, i a Can Butjosa va ser un dels primers concerts del grup, al qual estem molt agraïts. Vam gravar les veus i la percussió als estudis Dalton d’aquí Parets també. I sense anar més lluny, la portada del disc és la Yvonne, una noia de Parets. Així que crec que tenim una relació molt especial amb el poble. Tocar aquí sempre serà benvingut..

Moltes gràcies Xavi, espero que tingueu molta sort. No dubto que arrasareu ja, ja, ja. Animeu-vos tots a anar al concert de “L’Aliança”. Aquí us deixem el link del seu myspace  i un vídeo del directe de Mother Affection.

www.myspace.com/arangu