”El Montseny és un espai d’oci més gran que Port Aventura i  sostenible”

Tortell Poltrona és pallasso i fundador de la ONG Pallassos Sense Fronteres

Jaume Mateu té 50 anys. Va nèixer al barri de Sarrià de Barcelona i des de fa 25 anys viu a Sant Esteve de Palautordera. És casat i té tres fills de 32, 30 i 11 anys. Es possa el nas vermell des de 1979 i el seu nom artístic és Tortell Poltrona. Va Fundar la ONG Pallassos Sense Fronteres l’any 1993. Va fundar el Circ Cric que ara estrena nova temporada al Montseny.

El circ Cric és bastant atípic. Sense feres, és artístic i alguns els compararen amb el Cirque du Soleil. Quina és la seva aportació al món del circ?

Nosaltres fem poesia escènica. Si definíssim el circ en un diccionari, serien aquelles tècniques que repten el sentit comú. Això és física bàsica: l’equilibri, la gravetat, els vectors, la força centrífuga. Si a més hi poses música, teatre, dansa, comicitat i poesia, el resultat és Circ Cric.

Què ha significat per a vosaltres ser la primera carpa fixa de Catalunya?

El circ ha passat moltes facècies. Nosaltres hem arribat aquí no per ganes, sinó perquè és impossible continuar com abans. Impossible per l’especulació immobiliària i pels ajuntaments. Cada vegada hi ha més regulació de coses inútils. Hi ha pobles que tenen el circ prohibit. Abans el circ s’havia de desplaçar perquè ningú podia fer-ho, però ara tothom pot i és més fàcil així per a nosaltres perquè el circ en ruta deixa molt poc espai per a l’art. A més, nosaltres teníem aquí el nostre camp base.

Creus que tornar a Sant  Esteve de Palautordera es com tornar a casa?

Fa 25 anys que visc aquí, m’hi sento bé i és un bon lloc. El fet de ser una persona popular, poder moure’t i anar a esmorzar sense que la gent et molesti és important.

Tornareu a ser un circ itinerant?

Ens veiem incapaços de preveure-ho. Hi ha un gran esforç per part de l’administració. El departament de Cultura de la Generalitat ens ha doblat el pressupost, però encara són xifres ridícules. L’Ajuntament de Madrid destina 5 milions d’euros pel circ Price anualment, a més del que li va costar l’estructura. S’ha de definir què és circ perquè hi ha molta gent  que diu que fa circ i fa fira.

Heu superat la crisi que us va fer suspendre espectacles la temporada passada?

Sí. Hem passat a un altre estadi. No fer gira significa un nou plantejament, però crec que funciona. El Montseny és un espai d’oci més gran que Port Aventura i molt més sostenible. Necessitem atreure la gent a les portes del parc perquè no s’hi endinsi i no hi deixi zones de brutícia. Hem de deixar que el parc pugui respirar.

Quines novetats té l’espectacle Circ Cric al parc del Montsey?

Entre les novetats hi ha la Camille Sola, Joe & Martin i el Boris Ribas. Em sembla bé la continuació d’alguns espectacles perquè no crec que el públic busqui novetats absolutes. Ens interessa tenir una oferta familiar més que aportar novetats. Volem que la gent trobi un espai per compartir amb la família, però sense fer espectacles infantils perquè per desgràcia s’han convertit en una cosa de baix pressupost i baixa qualitat.

El Cabaret Coluche és la novetat més important de la temporada . Quina és la seva filosofia?

És un espai de reflexió sobre els éssers humans des del punt de vista del pallasso. Hem convidat pallassos que escullin el seu espectacle i que després plantegin una reflexió, perquè estem en un moment en què la nostra espècie pateix una crisi de personalitat. Els humans hem perdut de vista qui som i què som. Hem venut la nostra espiritualitat per una piscina i uns programes de televisió dolents.

Què es el Circ Crac?

Crac són les sigles de Centre de Recerca de les Arts del Circ. Es va crear perquè un fill meu va haver d’anar a estudiar circ a França, perquè aquí no hi havia cap lloc on fer-ho. Vàrem llogar i transformar aquest espai. Si volem tenir circ s’ha de fer recerca. I també ha servit perquè el Circ Cric vagi a parar al Crac.

Oferiu una activitat a les escoles, un dia al circ Crac, voleu atreure visitants?

Oferim quatre espectacles a nens de 3 a 6 anys a qui agrada el circ. Volem transmetre valors com l’esforç col·lectiu i la cultura de la superació.

Creus que els nens tenen alguna cosa que falta als adults?

Els adults tenen coses que no tenen els nens. No tenen vergonya, són capaços d’expressar les seves sensacions sense dir mentides i, si en diuen, se’ls nota. Per a un pallasso és molt més agradable treballar amb nens que et donen quarter, et provoquen, van de cara molt més, com mamífers. No hi ha aquest Déu que és el raonament que està per sobre.

Són necessàries les activitats familiars?

Crec que és una cosa necessària.  I que les ràdios i les televisions han de parlar més d’això que del futbol. Ja  està bé que es parli de futbol, però no en tots els telenotícies.

Què creus que falla en el model de televisió de l’actualitat?

Hi ha un error gravíssim de concepte. Les televisions estatals s’han pensat que són televisions privades i els fan la competència. Els continguts d’una cosa i de l’altra haurien de ser diferents.

Com es veu el món actual amb els ulls d’un pallasso?

Estic molt content  de poder veure com el capitalisme es menjarà a si mateix. El millor que pot passar a la terra és que no tothom sigui igual. Serà impossible que els xinesos o els indis puguin viure igual que nosaltres. Els éssers humans hem de fer un plantejament per tornar-nos a situar.