Carta des de Beit Sahour, Betlem, Palestina

Benvinguts,

Com poden aturar els soldats israelians la resistència no violenta palestina?

Israel té tres idees plantejades molt difícils de resoldre: l’ús de la no-violència, pau i coexistència.

A Palestina, se’ns ensenya com ser amables amb la gent i com respectar els éssers humans.

A mi em van ensenyar que tot és possible i que podem fer possible, l’impossible.

Mentre era nen sentia la gent que parlava sobre la pau i la coexistència amb Israel. Molts grups de persones volien arribar a aconseguir-la, però estic convençut que Israel la raó per la qual la pau no s’ha aconseguit.

Israel no va actuar com una part voluntària en aquesta lluita per la pau.

Holy Land Trust (Confiança en Terra Santa) organitza setmanalment demostracions no violentes contra la ocupació militar israeliana i la construcció il•legal del mur de l‘apartheid a la terra i els camps de conreu palestins. Des de gener de 2007, Holy Land Trust ha organitzat aquest esdeveniment, però no puc recordar, ni un sol cop, que Israel fes servir una manera no violenta per aturar-nos!

Els soldats armats, sembla ser que sempre estan preparats per disparar, llençar gasos o donar cops amb vares de fusta. He participat en el moviment no violent de resistència des que vaig començar a treballar amb Holy Land Trust el març de 2007.

Sóc molt feliç de veure el meu poble (Palestina), amb l’ajuda d’alguns cooperants internacionals i israelians pacifistes, en la resistència no violenta contra la ocupació. El numero de participants s’incrementa i la idea de resistir contra l’ocupant d’una manera no violenta es fa ràpidament popular entre la societat. Quina és la seva opinió vers la resistència no violenta palestina?

Per respondre aquesta questió haig de començar pel 1948, quan Israel va ocupar Palestina. Israel va utilitzar tàctiques militars per vèncer tots els tipus d`accions palestines contra la ocupació.

Mentre Palestina no sigui un país armat i no tingui un poder semblant a Israel, els palestins tenen poques ocasions d’enfrontar-se amb l’ocupació israeliana i que se’ls retornin els drets i les terres.

Personalment, he experimentat la violència israeliana contra Palestins a la primera Intifada (Revolta) quan els palestins llençaven pedres als soldats israelians.

Molta gent va ser assasinada en aquella época, però ara vivim un nou període. En aquest nou període Palestina intenta una nova resistència contra Israel, la resistència no violenta.

Fins i tot, la no-violència no atura Israel de fer servir mesures violentes contra la nostra resistència pacífica.

El divendres, 25 de gener de 2007, vaig unir-me a la demostració setmanal al poble d`Al-Khader, a la part oest de Betlem. Els participants demanaven la fi del setge a Gaza i crear una terra per viure en PAU.

L’esdeveniment succeïa quan la població musulmana feia la seva pregària del divendres.

Després, vam caminar fins al mur de segregació d’Israel, cridant “Aturem el setge de Gaza” i “Palestina lliure”. Els soldats israelians ens van prevenir a fi que no creuéssim la carretera principal per protestar. Així, doncs, vam haver de començar a moure`ns enrere per retrocedir. Mentre anàvem retrocedint, van començar a llençar els gasos.

Una de les bombes de gas va aterrar davant meu.

No podia respirar i anava corrent mentre els gasos llacrimògens em tancaven els ulls.

Vaig asseure’m, a un costat del camí amb els ulls vermells de sang i durant 15 minuts vaig intentar respirar aire fresc, em sentia com si m’anés a morir.

Típicament, aquest és el mètode que Israel fa servir per aturar-nos. Les nostres crides per la Pau és quelcom de perillós per a ells.

Em tornaré boig, perquè no entenc què hauríem de fer per posar fi al conflicte palestino- israelià. Em sento abatut per ells. Mentre reflexiono en els mètodes anteriors de la resistència dels palestins, conclusió: llençar pedres, no va funcionar; i les bombes suïcides van ser clarament un error deficient.

En aquests nous temps hem de fer servir el mètode de la no-violència, però fins i tot això sembla agressiu per als ocupants Israelians.

Sento que no ens volen quan som pacifistes, però crec que si la pau preval, la no-violència és l’única manera de resoldre els nostres problemes.

http://eliasd.wordpress.com

Article original: Elias Deis

Traducció: Àlex Anfruns

article enviat per Montserrat Coll