Aquesta és la història d’un pare australià que feia any rere any  l’Ironman d’Austràlia la seva major il·lusió era competir al costat del seu fill que va néixer amb paràlisi cerebral. El pare no va veure mai la situació del seu fill com un obstacle i es va entrenar molt fort, amb el seu fill, uns quants anys, fins que es va veure preparat.

Aquest home té 60 anys i va inscriure el seu fill a la prova. Aquesta consta de les següents proves:

1.-Els concursants han de nedar en el mar o en un llac un tram de 4 quilòmetres.

2.-Quan acaben de nedar, agafen la bicicleta de ruta i recorren un trajecte de 180 km tot de seguit, amb pujades i baixades molt fortes.

3.-Després hi ha una marató de 42,5 km. Els campions del món d’aquesta prova ho fan en 8 hores i 15 minuts. El pare australià amb el seu fill ho van fer en 17 hores!

Aquest fet és un exemple de valor, vida, coratge, amor propi, orgull, superació i amor al seu fill i a l’esport.

Sota el lema “Qui deu a Qui?”, organitzacions i moviments socials ens convoquen a tots a participar en la “Setmana d’Acció Global contra el Deute i les IFIs”, serà entre el 14 i el 21 d’octubre en una desena de ciutats. Tambè a Barcelona i d’altres ciutats catalanes.

I és que malgrat les promeses fetes per governs del Nord i Institucions Internacionals, el problema del deute extern continua exacerbant la pobresa i vulnerant els drets humans de pobles d’Àfrica, Amèrica Llatina, el Carib, Àsia i el Pacífic. És immoral i abusiu que el món ric continuï exigint al Sud milers de milions de dòlars anuals en concepte de pagament de “deutes” sorgits de les injustes relacions econòmiques que empobreixen al Sud i enriqueixen al Nord.

Steve Jobs és el creador, junt amb el seu amic Steve Wozniak (també anomenat el “Mago de Woz”) del primer ordinador Apple. El van fer tots dos quan tenien 20 anys al garatge del pare d’Steve. Després van crear l’empresa Apple.

Encara que aquest fet ja és per si mateix impressionant, encara que a mi el que més m’agrada i m’encoratja d’aquest personatge són els aprenentatges que ha fet durant la seva vida i la seva filosofia vital.

Una bona amiga em va enviar l’altre dia un discurs d’aquest home en el qual explica la seva “teoria dels punts” i vaig al·lucinar. Jo no sabia ni qui era...

En aquest discurs parla de tres històries que han marcat la seva vida. Una, és La Teoria dels Punts. Quan ens passa una cosa que vivim com a molt desagradable, fins i tot traumàtica, pensar en aquesta teoria ajuda: res és perquè sí, tot té un sentit i potser el que ara sentim com insuportable és una porta a un estadi millor, a una nova experiència que ens fa més grans.

Doncs et diré Juan!

Cada dia quan vinc a treballar em trobo amb tu, Juan, a la C17 a l’altura de Ballbona.

Allà ets sempre, faci fred o calor; no faltes ni un dia. Amb el teu casc de la guerra o d’àngel de l’infern, amb la barba nevada, amb l’abric llarg... regulant el trànsit o amb la vista fixa a l’horitzó...