-ENTREVISTA A FES-TUKA

Què és Fes-tuka?

- Fes-tuka és una associació creada per un grup de joves del poble que pretén promoure activitats lúdico-juvenils sobretot a la Festa Major d’Estiu.

- Per què s’ha creat?

- S’ha creat per trencar amb la monotonia dels últims anys i perquè el jovent pugui participar activament de la Festa Major de dia i de nit. Però també ho fem per gaudir i per passar-ho bé.

- Quin és l’objectiu de Fes-tuka?

- L’objectiu seria poder crear una tradició on la gent gaudeixi i participi. Intentar que amb el temps es consolidi i passi a ser una tradició. L’exemple més clar seria el de Blancs i Blaus a Granollers o Els Morats i Torrats a Mollet.

- Com us plantegeu tot això?

- Seguint el model dels pobles veïns, com dèiem abans. Amb dues colles amb una rivalitat clara i sana.

- Quines activitats proposareu?

- S’han creat activitats de dia i de nit per cada jornada de la Festa Major i per a tothom. Dins les activitats hi ha de més populars, tancades a l’associació, i també perquè la gent s’incorpori

- Quines activitats fareu?

- Dissabte una cursa de sacs, i una gimcana. Diumenge una rampa que rellisca per la que hem d’intentar pujar. Dilluns una recerca: es fan grups i s’han d’aconseguir cinc objectes (que també poden ser persones) i dins un temps determinat, l’han de portar a la Linera.

El dia 15 de Maig Fes-tuka es presenta al Casal a les 22:00. Hi participaran tres grups: Strategia, Innombrables, La Limoncello.

www.fes-tuka.com

Abans de res, què és el moviment Visual Kei?

És una tendència que prové del Japó amb influència dels Estats Units. Es basa molt en l’estètica.

Sembla fosc i tenebrós, no?

Sí que ho és. També adopta moltes coses del gòtic. Però dins aquest moviment hi ha de més foscos i de més feliços. Hi ha els Heroguro, que és un rotllo més fosc, tirant cap al Marilyn Manson i d’altra banda, els Oshare que són més happies. Nosaltres tirem més cap al fosc.

Quina relació té aquesta tendència amb la vostra música?

Tot, el Visual Gai és la forma que adoptem per expressar el nostre odi. Ens influeix molt el manga i l’anime. De fet, el vam conèixer a través d’això.

Quina és la formació instrumental del grup?

Som dues guitarres, baix, bateria, teclat i cantant. Així com a altres músiques les guitarres són les que tenen més protagonisme, aquí són el baix, la bateria i el teclat els qui en tenen.

Sergio és entrenador de l’equip de bàsquet de Parets. És el seu primer any com a entrenador d’aquest equip, però té experiència en d’altres equips. Després del nadal han tornat a la carga amb les forces renovades i hem aprofitat per a preguntar-li algunes cosetes.

Quant de temps portes entrenant a equips de bàsquet? I jugant?

Porto entrenant des dels 17 anys, és a dir, que si ara en tinc 22, me porto una, per tres... ja, ja, ja, 5 anys. Jugant porto des dels 12.

Quin equip entrenes?

Al júnior masculí nivell b. Tenen 16, 17, 18 anys. Hi ha diferents nivells… des de el nivell més baix que sol ser nivell c o d fins a campions de Catalunya. Així que el meu equip seria un nivell intermedi.

Xavi Baro és el mànager del grup Arangu, un grup que fa poc que ha entrat en el panorama musical, però que en poc temps ha tingut ja una intensa trajectòria.

Qui forma Arangu?

Som 9 persones: 3 cantants, la Mireia, en Joan i el Mc. Karim; després hi ha el Francesc  al saxo; el Marçal, a la trompeta, en Roc,  al teclat, l’Iñaqui al baix i en Pau a la bateria; i, per últim, jo que sóc una mica mànager, "apagafuegos", amic, etc.

Però Arangu som molts més: la discogràfica k indústria; la promotora Tercera Via; els tècnics de so; músics que amplien la banda en algun concert; en Dani i el Carlos, els companys que ens porten amb la furgo; en Marc Sampera; en Marc Capel; la companya de  Merchandaising;  l’Onada, la que fa els enviaments;  l’Eli, el disseny; el Marc Allambruch; etc... És una àmplia família. I per descomptat el públic.

D'on sou? I com vau acabar junts?

Doncs, un és de València, un altre de França, després també n’hi ha un del Delta de l’Ebre, alguns del Vallès… El punt de trobada va ser l’ESMUC, una escola de música de Barcelona. Tots participàvem en altres projectes, orquestres, grups, etc. però vam decidir ajuntar-nos per crear un projecte propi i personal.

Quin tipus de música feu?

En principi ens definim com a “Tropic Funk”. Una mica de funky, de música negra, llatina, mestissatge,  no fem rumba. Estem més a prop del funk negre que de la rumba de Barcelona.

Quines influències teniu?

Doncs, tenim una mica de tot: soul i funky de grups com Incógnito, Maceo Parker, músiques d'arrels llatines, como el son, la cúmbia, l’Ireke o fins i tot Juan Luis Guerra, el  reggae més root, de Bob Marley per exemple, entre molts d’altres…

Està tenint bona acollida Arangu entre el públic?

Bé, Arangu té un any i mig de vida i hem tingut la sort i el treball de treure el primer disc, del qual s’han venut més de 1.500 còpies els dos primers mesos, vàrem fer més de  80 concerts l'any passat per tot Catalunya i tenim la sort de compartir cartell amb grups com Maceo Parker, Muchachito Bombo Infierno o la Troba Kung-fu i tenim bones sensacions en cada un d'aquests concerts. Hem rebut més  de 100.000 visites al nostre espai web (www.myspace.com/arangu).

 Ara estem fent la gira de presentació del disc i estem anant a molts mitjans de comunicació que ens han obert les portes i ens han brindat l'oportunitat de fer conèixer el nostre projecte.

És una acollida curiosa, perquè tant hem tocat a festivals de funk-jazz com al Black Music Festival,  fins i tot hem entrat també a Radio Fórmula, una ràdio de més àmbit popular com Cadena Dial.

”El Montseny és un espai d’oci més gran que Port Aventura i  sostenible”

Tortell Poltrona és pallasso i fundador de la ONG Pallassos Sense Fronteres

Jaume Mateu té 50 anys. Va nèixer al barri de Sarrià de Barcelona i des de fa 25 anys viu a Sant Esteve de Palautordera. És casat i té tres fills de 32, 30 i 11 anys. Es possa el nas vermell des de 1979 i el seu nom artístic és Tortell Poltrona. Va Fundar la ONG Pallassos Sense Fronteres l’any 1993. Va fundar el Circ Cric que ara estrena nova temporada al Montseny.

El circ Cric és bastant atípic. Sense feres, és artístic i alguns els compararen amb el Cirque du Soleil. Quina és la seva aportació al món del circ?

Nosaltres fem poesia escènica. Si definíssim el circ en un diccionari, serien aquelles tècniques que repten el sentit comú. Això és física bàsica: l’equilibri, la gravetat, els vectors, la força centrífuga. Si a més hi poses música, teatre, dansa, comicitat i poesia, el resultat és Circ Cric.